SAE. 2n dia. Visita al MNAC. "So i Color"

El Departament d'Educació del MNAC ofereix diferents programes i activitats i un ampli ventall de recursos i serveis per a l'aprenentatge adreçats tant a a públic en general com grups escolars. Aquests programes estan pensats segons les característiques internes de cadascun dels públics.

Els objectius eren:

• Conèixer en directe una col·lecció d'obres d'art.
• Apropar-nos a un centre d'art i cultura i als serveis que ofereix.
• Reconèixer com els serveis culturals i educatius dels centres d'art incideixen en la formació dels estudiants d'infantil.
• Saber organitzar un procés de percepció i saber expressar verbalment les característiques d'una determinada percepció estètica.

La proposta didàctica que es va fer al meu grup s'anomena "So i Color" i consistia en una visita plantejada per a nens d'educació infantil de forma dinàmica a cinc obres de l'Art Romànic  mitjançant material que fos atraient per nens d'aquesta edat (com puzzles, cançons o jocs) ja que així mantenen l'atenció i comencen a adentrar-se en el món de l'art sense adonar-se'n.

Quants anys teniu?

Dos!! Jo tres!!! Jo dos i migg!!!! Jo quatre!!!!

Així havíem de començar. Posant-nos en la pell de nens de 3, 4 i 5 anys i per tant, actuar com a tal.

Llavors ens van presentar en Jeroni, un joglar que tenia cinc amics i que més endavant ens presentaria. Cantem amb ell la seva cançó. Cançó que els nens han de portar apresa del col·legi perquè abans d'anar al museu es treballa una mica sobre el que es farà després en la visita i és llavors que finalment, es torna a dormir mentre a nosaltres se'ns guia un per un a conèixer els cinc amics.

 

Vam començar amb els primers amics, els Serafins,  uns àngels que tenen sis ales amb mooooolts ulls per veure-ho tot molt bé.

Amb aquesta activitat es juga la mirada pintant-se ulls a les mans i moure-les, cosa que ajuda a que el nen sigui conscient de les seves extremitats.

 

També s'utilitza la cara seriosa dels serafins per ensenyar als nens que existeixen diferents tipus de gest facial, per a que puguin reconèixer-lo quan miren als altres amb una activitat on el guia demanava als nens que fessin ganyotes, cares de felicitat, cares tristes... Tot tipus de cares en general i fins i tot, donava peu a que ells proposessin també cares que ells es sabien.

Vam continuar la visita arribant a on és Sant Climent de Taüll, on vam trobar el senyor Taüll, però per arribar fins a ell i asseure'ns vam tenir que anar molt a poc a poc mentre sonava música. Això, per començar, ensenya als nens a anar sense cridar i respectant l'entorn en el que es troben, que és un entorn de silenci.

Un cop asseguts, d'aquella obra no se'ns va explicar res de tipus religiós, sinó que ens vam tenir que fixar en els colors que hi havia tant a la roba, com a la pell, com a la pintura en general. Amb això el que es fa és ensenyar tipus de colors que podem trobar i saber distingir-los.

Una altra activitat va ser la gestualitat del cos. Pels nens aquest "senyor" el que feia era saludar. Llavors és quan el guia pregunta als nens quins altres gestos saben fer, i els nens responen amb el de dir adéu, el de "vine" el de "stop", "victòria" o el símbol de la pau.

Amb tot això s'ensenya a saber interpretar els significat dels gestos que es fan amb la mà.

I per últim, abans de continuar la visita, ens va fer muntar un puzzle de l'obra.

Les següents van ser les Sanefes, situades en columnes, que eren utilitzades per a aprendre diferents sons, les seves repeticions i es pujades i baixades que aquests produeixen, com per exemple, una sanefa que fa "esses" podia ser un "nino, nino, nino" d'una sirena de cotxe d'ambulància i una sanefa que fa pics podria ser un "piiii, piiii, piiii" de l'alarma d'un despertador.

També ens van proposar un joc, que consistia a agafar una peça de sanefa cada persona. Situades al mig hi havien tres tipus de sanefa i nosaltres, un per un, havia d'anar al centre a deixar la seva peça de sanefa al costat de una de les tres, la que continués igual que la que teníem. Amb això ajudem al nen a identificar i a saber seguir una sanefa de manera correcta, es a dir, el ritme.

 

Ja gairebé acabant la visita, vam conèixer la Mare de Déu, amb un joc en el qual, per parelles, un havia de acaronar i balancejar a l'altre, cosa que ajuda a l'estimació i a que els nens entre ells es respectin.

I finalment vam visitar al Griu, una criatura mitològica que protegia i vigilava el seu castell, ple de tresors (aquí el guia fa una pausa i ens pregunta què protegiríem nosaltres si fóssim el griu. Amb això ens ensenya a saber que hi han moltes coses per protegir i saber apreciar i no només els diners, com joguines, vestits...). Però el seu tresor més preuat era un arbre que feia pomes màgiques que guarien qualsevol malaltia. Resulta que un dia, li van voler robar del seu arbre i quan ho va saber, va caure just en el moment que el lladre anava a agafar un fruit, el va espantar i aquest lladre no va tornar mai més.

Amb aquest ésser meitat àguila i meitat lleó, format per les parts del rei del cel i el rei de la terra, es treballen els animals, saber distingir les parts del griu (cap i potes de davant d'àguila i cos i potes de darrera de lleó).
Quan se sap distingir les parts d'aquest ésser, es fa un exercici on cada nen dibuixa un ésser mitològic inventat per ell, amb diferents parts d'animals.

Aquesta activitat va ser molt interessant per a fer amb nens que comencen a adentrar-se en el món de l'art, ja que és una visita entretinguda en la qual també s'aprenen coses.

En quant a mi, que mai havia gaudit tant d'una visita a un museu, em va encantar ja que entre jocs i bromes anava aprenent coses que no sabia, com que els serafins tenen sis ales o la història del griu.

Aquí la cançó d'en Jeroni:

 

 Més informació a Mnac.cat.